Esglèsia De Santa Maria De Salitja

L’edifici actual és del segle XVIII i està construït sobre una església anterior, segurament romànica, que s’esmenta en documents del segle XIII. Segueix la tipologia barroca de l’època.

Una pedra cantonera porta gravada la data de 1741. Encastat en la paret de l’absis, un medalló amb la imatge de la verge del Roser, ben segur reaprofitat d’alguna clau de volta.

El campanar va ser construït de nova planta l’any 1598, quan encara existia l’església primitiva. Hi ha constància documental de quins varen ser els constructors del campanar, de quina manera hi va col·laborar el poble i de quant va costar, en diners de l’època.

Esglèsia De Sant Dalmai

L’edifici actual és fruit de reformes que van des del segle XII al XVIII. És de planta rectangular i l’element més distintiu és la façana, amb coronament mixtilini, segurament acabada l’any 1752, segons consta gravat en una llosa inserida a la paret superior. Sobre la porta d’accés, una ampla fornícula en forma de petxina allotja una imatge del patró amb els atributs de bisbe. A la llinda la data és de 1590.

El campanar adossat al mur de migdia és una torre de planta quadrada, amb dos nivells de finestres geminades de punt rodó i teulada piramidal. La combinació de dos tipus de pedra, la negra basàltica amb una de color més blanc, li confereix un original cromatisme. Podria ser del segle XVII.

Esglèsia Parroquial De Vilobí d'Onyar

Edifici construït al segle XVIII sobre l’antiga capella romànica del castell, que ocuparia el lloc de l’actua-la presbiteri. El dia 21 d’octubre de 1759 es va col·locar la primera pedra, amb una benedicció i una processó molt solemne. És d’estil barroc i segueix una tipologia que fou molt comú en aquell segle i en moltes poblacions. La façana és acabada amb un remat de pedra de forma mixtilínia, amb gerros ornamentals i una creu de pedra al centre.

Destaca la portalada d’arc carpanell, molt rebaixat, flanquejada per pilastres de capitell jònic que sostenen un arquitrau, on destaca la data en què es va acabar la construcció del temple, el 1772. Un timpà ricament ornamentat allotja la fornícula amb la imatge de Sant Esteve i a sobre, com a entrada de llum, un senzill rosetó. És molt notable la similitud d’aquesta portalada amb la de la casa de Cultura de Girona, antic Hospici. D’interior és d’una sola nau amb grans capelles laterals. El retaule, construït l’any 1955, sota l’advocació del patró Sant Esteve, presideix d’interior del temple. Unes de les darreres imatges que es veneren a l’església són les dels beats Salvador Pigem Serra i Sebastià Riera Coromina, seminaristes claretians, màrtirs durant la guerra civil i proclamats beats i fills adoptius de Vilobí l’any 1992.

El campanar és molt senzill i de gran bellesa. Va ser construït sobre una de les torres del castell i, com la resta de l’edifici, segueix la tipologia del barroc. És una esvelta i majestuosa torre de base quadrada que, a l’alçada del primer pis, es transforma e octagonal. Sobresurten els dos pisos amb obertures d’arc apuntat i cobert per una teuladeta en forma de cúpula. A cada pis, unes baranes de balustres li confereixen una més gran solidesa.

De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot l’edifici, n’hi ha constància documental, que explica com la col·laboració popular, en els primers anys va ser entusiasta i decisiva. S’hi participava amb diners i amb jornals. Els més rics del poble hi enviaves els mossos per a fer de peons. El mateix rector en deixà constància, especialment del fet que les dones, tant les solteres com les casades, treballessin en la construcció dels fonaments.

L’obra era molt superior a allò que podia fer front el poble i quan es varen començar a demanar impostos extraordinaris i forçosos, sorgí l’enfrontament i les disputes per la desigual participació en l’obra, cosa que va ser motiu d’un llarg plet. Només quedava per fer l’acabament del campanar i l’ornamentació del coronament de la façana, que no va quedar enllestit fins al 1858. Adossat al mur nord-oest, l’any 1934 es va construir el local del casal parroquial, que ha estat restaurat l’any 2002.