LLOCS D’INTERÈS

Can Roscada (Vilobí)

Des de 1998, és la seu de la Casa de Cultura i Biblioteca Municipal. Pel tipus de construcció, pels materials i per la tipologia, l’edifici pot datar del segle XVIII. No obstant això, la primera referència d’aquesta casa és de quan s’hi van instal·lar la família Negre, a mitjan del segle XIX. Des d’aleshores, i fins a la Guerra Civil, va ser hostal i botiga.

Santa Margarida (Vilobí)

Sortint de Vilobí direcció sud, a poc més d’un quilòmetre, passant camps i masies i creuant l’eix transversal per un pas elevat, es troba l’ermita de Santa Margarida. És una capella de tradició romànica, de forma rectangular, sense absis diferenciat i amb una sola nau.

La primera dada documental ens remet a l’any 1290. La façana va ser refeta al segle XVII; té una porta d’accés adovellada i un petit campanar d’espadanya. El porxo és de la mateixa època.

Des del segle XVI, albergava un magnífic retaule gòtic que, per a una millor protecció, es traslladà a l’església parroquial a principis del segle XX, però fou destruït l’any 1936. L’altar va ser consagrat l’any 1962 i és obra de l’escultor gironí Francesc Torres Monsó.

Ermita de Sant Llop (Sant Dalmai)

L’accés es pot fer per un camí que passa per davant de l’església de Sant Dalmai i s’enfila pel turó. L’ermita conserva l’estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure les empentes de l’encanyissat utilitzat en la seva construcció que podria ser dels segles XII-XIII.

No se sap quan s’hi va abandonar el culte. A mitjan segle XIX s’hi va construir, aprofitant en part el campanar d’espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica de la línia militar de Barcelona-França i es va envoltar d’una fossat, deixant una plataforma semicircular davant de l’antiga entrada de la capella.

Capella de Nostra Senyora de les Fonts (Salitja)

Es troba aproximadament a un quilòmetre del nucli de Salitja. És un edifici senzill, d’una nau i absis semicircular, amb la teulada a vessants laterals. La porta és adovellada de mig punt, per sobre un petit ull de bou i un campanar d’espadanya. Adossada al mur de migdia, una petita sagristia. Per les seves característiques arquitectòniques i ornamentals, cal situar-la al segle XVII.

Està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts i és invocada amb motiu de grans sequeres o inundacions i també per guarir malalties. L’advocació va lligada a la font que raja arran mateix i que es recull en la petita bassa que es va restaurar l’any 1995, d’acord amb els corrents arquitectònics actuals.

Com en tants cultes, no podia faltar-hi la llegenda. S’explica que un bou de can Rata cada nit s’escapava i sempre el trobaven al mateix lloc, a prop del brollador d’aigua. Un dia varen decidir burxar a terra i van trobar una imatge de la Verge. La van portar a l’església parroquial i misteriosament va desaparèixer i novament el bou la va trobar a la font i, així,tres vegades, fins que el salitgencs van entendre que havien d’erigir una capella en aquell lloc.

Font de Can Bosch

Emblemàtica font del municipi que serveix de punt de partida per visitar la mina de La Crosa, construïda al segle XIX per eixugar els estanyols del volcà. S’hi pot arribar baixant per un camí secundari que va en direcció al sud-oest des del pàrquing de Les Guilloteres.

Les Guilloteres

Antiga explotació de gredes volcàniques convertida actualment en un centre d’interpretació del Volcà de la Crosa. Esta situada al nord del municipi i s’hi arriba creuant la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners per un pas soterrani.

També hi ha un pàrquing habilitat per a automòbils. Des del mirador, hom pot contemplar el cràter del volcà de La Crosa, al sud-est, així com boscos i camps de conreu al nord i l’oest.

Les Tosqueres

Antigues pedreres d’on s’extreien els materials volcànics utilitzats per a la construcció de cases i masos de la zona. S’ubiquen al nord-est del poble de Sant Dalmai, molt a prop del camí que dona accés a la zona natural del Volcà de La Crosa pel sud.

Resclosa d’en Borra

Antic embassament destinat a emmagatzemar aigua per a reg. Està situat al nord-oest del municipi i s’hi accedeix per un petit tram de la carretera que connecta Sant Dalmai i Brunyola fins a trobar el riu Onyar. A partir d’aquest punt, hem de seguir el camí s’endinsa per la llera del riu fins arribar a la Rescolsa.

En el darrer tram de l’itinerari trobem una vegetació poc habitual de la terra baixa mediterrània com ara el pènol, la moixera, l’avellaner o els aurons i un sotabosc on creixen plantes d’esplèndida orida com el marcòlic, la viola o la maduixera.